Henry Cartier-Bresson fou un destacat fotògraf francès. Nascut el 1908 a Chanteloup-les-Vignes, població situada a les afores de París. Va estudiar pintura a Montparnasse, fet que repercutí a la seva obra fotogràfica, i conegué en primera persona els cercles surrealistes de París. Podem dir que començà la seva carrera fotogràfica amb vint-i-tres anys, quan realitza les seves primeres instantànies, les quals publicaria un any més tard. El 1947 fundà, juntament amb R. Capa, D. Seymour i G. Rodger, la famosa agència fotogràfica Magnum. Són coneguts els seus reportatges de diferents llocs del món, com Àfrica, Mèxic o EEUU. Quan a la seva producció fotogràfica cal destacar diferents aspectes bàsics, ja que es considera Cartier-Bresson com el pare del foto reportatge, caracteritzat per “l’instant precís”, és a dir, captar el moment únic i irrepetible del clímax d’una acció. A banda, però, de les seves instantànies, realitzà també retrats a grans personatges de l’època com Picasso, Matisse, Marie Curie o Ernesto Guevara; alhora que a mode de periodista estigué present en importants esdeveniments com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o la II Guerra Mundial. Finalment els últims temps de la seva vida abandonà la fotografia per dedicar-se al dibuix.
kokl
De la gran variada obra de Cartier-Bresson he escollit per comentar dues fotografies, relacionades amb els seus viatges com a periodista.
lkj
En el cas de la primera fotografia, estem parlant de Valencia (Espanya, 1933). Aquesta fou presa mentre el fotògraf era a Espanya realitzant un reportatge sobre la II República Espanyola, per a l'empresa Magnum. En la imatge observem a un nen petit passant la mà per una paret tacada de negre. Notem aquí l'instant precís que comentàvem anteriorment, ja que en aquest cas ha captat la instantània del nen just en el moment que aquest té el cap inclinat lleugerament enrere. I ara quedem-nos amb aquest instant... i observem la fosca taca del mur. Podem parlar de la violència de la pintura negra, la seva brutalitat, sembla que ens assetgi. En canvi, el petit no dubta en deixar relliscar la seva mà per la salvatge foscor, des de la seva visió innocent del món és incapaç de veure el dolor que s'apropa de manera precipitada cap a tots els ciutadans. Ara amb la visió del futur podem observar en aquesta imatge un cert presagi al que havia de venir en molt poc temps, la Guerra Civil amb la posterior Dictadura, les quals haurien de cobrir tot el territori amb un llençol de foscor, ofegant els idealistes i reprimint el pensament de la gent. I dins aquella situació insostenible eren les ànimes més netes i innocents les que sentien el que venien, les que amb el seu amor passaren la mà per davant d'aquells qui volien sembrar el patiment, demanant-los si us plau que respectessin les llibertats de tots, però òbviament, i com molt bé sabem, els adults, des de la seva privilegiada posició no van ni tan sols escoltar les demandes de pau.
ñl
ñji
València (Espanya, 1933).
ñk
ññ
En segon lloc tenim una altra fotografia on és summament rellevant la figura d'un infant, en aquest cas una nena. En la fotografia Leningrand. Commemorating the victory over the nazis (Unió Soviètica, 9 de maig de 1973), observem com la petita s'obre un espai entre les columnes de soldats per lliurar algú unes flors. En aquest cas el que ens sobta és el contrast entre la rectitud i la disciplina dels soldats, enfront la naturalitat i espontaneïtat que desprenen els infants. En aquest nou cas sembla que la nena, per comptes de veure el que passarà en un futur, recordi tot el succeït en el passat, i amb l'ofrena d'unes flors, que és el poc que té, vulgui recordar a tothom que la vida pot ser meravellosa i dolça, que no cal barallar-se ni matar-se, que ens hem d'esforçar per fer prevaldre la pau per sobre de tot. Sembla que amb la seva innocència saludi a tots aquells que durant la II Guerra Mundial van patir, van ser humiliats, torturats, assassinats... I és que novament, la visió neta i pura dels nens és capaç de veure molt més enllà de la dels adults que ja han estat infectats pel mal que, alguns, s'escarrassen per fer habitar en aquest món.
kj
.kj
Leningrand. Commemorating the victory over the nazis (Unió Soviètica, 9 de maig de 1973).